Norma és una sacerdotessa dels druides. Malgrat els seus vots litúrgics de castedat, manté un idili secret amb el governador romà Polión, al qual ha donat dos fills. Aquest romanç fa que Norma tracti per tots els mitjans de fer callar la rebel lió contra Roma, esperant que s'estableixi la pau entre els dos pobles i així no perdre al seu estimat. Tanmateix Polión s'enamorarà d'Adalgisa, una altra de les sacerdotesses druides, cosa que provocarà el desengany de Norma i que convencerà els druides perquè ataquin Roma. Després de l'atac, Polión ha de ser sacrificat als déus en honor de la victòria, però ell no vol abandonar el seu nou amor. Aquesta lleialtat fa que Norma es autoinculpe de traïció recapacitar sobre els seus actes. L'amor de Polión torna a renéixer i els dos moren junts a la foguera.
Fragment:
Casta diva:
Italià: Casta divaCasta diva che inargentiQueste sacre queste sacreQueste sacre antiche pianteA noi volgi il bel sembianteA noi volgi a noi volgi A noi volgi il bel sembianteSenza nube e senza velCasta diva... Tempra o diva Tempra tu de' cori ardentiTempra ancora tempra ancora Tempra ancora lo zelo audaceCasta diva... E senza velTempra tu de' cori ardenti!Tempra ancor lo zelo andace!Spargi in terra quella pace,Che regnar tu fai nel Ciel.
Català: Casta diva Casta diva que inargenti Aquestes sagrada aquests sagrats Aquestes antigues plantes sagrades Passarem el hermoso sembiante Passem a la vegada ens Passarem el hermoso sembiante Sense núvols i vel Casta diva ... TEMPRA o diva TEMPRA teu de 'la crema de Cori TEMPRA Tempra una vegada més Enduriment encara audaç zel Casta diva ... I sense vel TEMPRA teu de 'Cori crema! Tempra inclús zel andace! Spargi que la pau a la terra, Què és el que regnarà en Ciel.
Acte I: El príncep Tamino que fuig d'un drac, cau desmaiat de l'espant. Les Tres Dames de la Reina de la Nit maten al monstre i admiren la valentia del noi, Només veure el retrat, Tamino sent una enorme atracció per Pamina. Apareix la Reina de la Nit i li explica al príncep que li han raptat la seva filla, i diu que si la salva ella serà per ell. Les Tres Dames donen a Tamino una flauta màgica d'or i a Papageno unes campanetes, que els serviran per a evitar tot tipus de perills fins trobar a Pamina. Tamino toca la flauta màgica aconseguint així el retrobo amb Papageno i Pamina.
Acte II: Els sacerdots diuen que Pamina està destinada a casar-se amb Tamino, que haurà de superar diverses proves abans d'entrar al temple. Les Tres Dames intenten enganyar-los, però els dos es queden callats, superant així la primera prova. En un gran saló, Tamino i Papageno van a passar una altra prova de silenci. Arriba Pamina que pateix perquè el seu estimat Tamino no li parla. Pamina, que es creu abandonada i vol suïcidar-se. Al final superen les proves i es donen un mutu amor. Monostatos condueix a la Reina de la Nit i a les seves Tres Dames fins el palau de Sarastro perquè es volen venjar. Però tot s'omple de llum i el mal desapareix, mentre Tamino i Pamina són rebuts en el temple per Sarastro.
Fragment:
La reina de la nit:
Italià:
L'infernale vendetta brucia il mio cuore, La morte e la disperazione fiammeggiano intorno a me! Se Sarastro non muore, tu sentirai Il dolore della morte,E non sarai più mia figlia. Disconosciuta per l'eternità, Abbandonata per l'eternità, E che siano distrutti per sempretutti i legami con la vita (la Natura), Se non sarai tu A rendere Sarastro pallido (come la morte!) Ascoltatemi, Dei della Vendetta, Ascoltate il giuramento di una madre!
Català:
La venjança infernal crema meu cor, La mort i la desesperació "fiammeggiano" al meu voltant! Si Sarastro no mor, se sent El dolor de la mort, No serà la meva filla. Menyspreu per l'eternitat, Abandonats per tota l'eternitat, I són destruïts per sempre tots els llaços amb la seva vida (la Natura) Si no, Per fer pàl.lid Sarastro (com la mort!) Escolta'm, La venjança dels déus, Escoltar el jurament d'una mare!
Fou un compositor de música clàssica. Va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, Àustria. Va ser batejat amb els noms de Johannes Chrysóstomus Wolfgangus Theophilus Mozart; més endavant el seu pare canvià 'Wolfgangus' per 'Wolfgang' i 'Theophilus' per 'Amadeus' (essent aquest últim un sinònim llatí del grec zeòfilus, qui estima a Zeus (Déu). Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, músic al servei del príncep arquebisbe de Salzburg. La seva mare s'anomenava Anna Maria Pertl.
Primeres obres: El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana, per desenvolupar les seves facultats de compositor. A la ciutat va desenvolupar una intensa activitat: concert, simfonies, misses, oratoris, cantetes i les seves primeres òperes.
DON GIOVANNI (òpera)
Escriu: 41 simfonies, 27 concerts per a piano i 5 per a violí, sonates, música de cambra, 61 divertimentos, serenates, marxes, 22 òperes i obres corals religioses i prefanes dedtaca Gran missa en Do menor i Rèquiem.
GRAN MISSA EN DO MENOR.
Mozart s'instal·là a Viena i visqué un any feliç. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. 1782 va ser l'any d'una altra òpera triomfal: El rapte del serrall. Després del seu fracàs sentimental amb Aloysia Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. Però sabia que el seu pare Leopold no apreciava aquella família i va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, però diversos esdeveniments van endarrerir el temut viatge per a enfrontar-se al seu progenitor. El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar al seu moralista pare, Mozart va compondre la inacabada Missa en do menor
Gran compositor: Haydn va manifestar a Leopold davant Déu que Wolfgang Amadeus era el més gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran període per a la creació. El 1786 Mozart es trobava al punt àlgid. Va estrenar l'òpera Les noces de Fígaro amb un gran èxit, i, el 1787, a Praga, Don Giovanni.
LA NOZZE DI FIGARO.
EL FINAL DE MOZART:
El març de 1791 Mozart va oferir un dels seus últims concerts públics a Viena. El seu últim fill, Franz Xaver, va néixer el 26 de juliol. Pocs dies abans es va presentar a casa seva un desconegut, vestit de gris, que va refusar identificar-se, i va encarregar a Mozart la composició d'un Rèquiem. Li avançà part dels honoraris i van quedar que tornaria al cap d'un mes. Però el compositor va ser cridat des de Praga per escriure una òpera per a festejar la coronació de Leopold II. Quan pujava amb la seva dona al carruatge que els havia de portar a aquesta ciutat, el desconegut es va presentar un altre cop, preguntant pel seu encàrrec. Això va alterar el compositor. Mozart, obsessionat amb la idea de la mort des que va morir el seu pare, debilitat per la fatiga i la malaltia, molt sensible a les coses sobrenaturals, va acabar per creure que aquest era un missatger del destí o que el rèquiem que compondria seria per al seu propi funeral.
Mozart es va posar a treballar en el rèquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder els assajos per a l'òpera La flauta màgica. Aquesta es va estrenar amb un gran èxit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director.
L'octubre de 1791 la seva salut va empitjorar. Caminava amb la seva esposa quan de sobte va seure en un banc i molt agitat va comentar a Constanze que algú l'havia enverinat. Al poc temps es va quedar prostrat al llit. Mozart, tement que no podria acabar l'obra, va donar al seu deixeble Süssmayer les indicacions per completar el Rèquiem segons les seves intencions. El a de desembre Mozart va morir als 35 anys, a Viena, va ser enterrat a una tomba sense nom i mai se'l va poder ubicar.
