Mites del cinema

TEATRES D'ÒPERA

TEATRES D'ÒPERA

Publish at Scribd or explore others: Other Academic Work music

EXAMEN D'ÒPERA: APLAÇAT AL DIVENDRES 20

La música del segle XX

Publish at Scribd or explore others: Academic Work music

música del segle XX

Publish at Scribd or explore others: Academic Work music

ELS TEATRES D'ÒPERES

Barcelona (Liceu):














Madrid (teatro real):
















París (Òpera Garnier):

París (Opéra Bastille):


















Milà (Alla Scala):















Roma (dell' Opera):

Venecia (La Fenice):



















Nàpols (San Carlo):



















Berlín (Staatsoper Unter den Linden ):


















Munich (Nationaltheater München)





















Viena (Gran teatre de la òpera de Viena):



















Londres (Royal Albert Hall):




















Londres (Teatro Shakespeare Globe):

















Moscou (Bolshói):


























Saint-Petersburg (Mariinsky Theatre):



















Sydney (Sydney Opera House):


















New York (Metropolitan):





















Buenos Aires (Colón):



















Philadelphia (Forrest Theatre):























Zurich (Opernhaus Zürich):

Norma

Compositors:

Vincenzo Bellini

Argument:

Norma és una sacerdotessa dels druides. Malgrat els seus vots litúrgics de castedat, manté un idili secret amb el governador romà Polión, al qual ha donat dos fills. Aquest romanç fa que Norma tracti per tots els mitjans de fer callar la rebel lió contra Roma, esperant que s'estableixi la pau entre els dos pobles i així no perdre al seu estimat. Tanmateix Polión s'enamorarà d'Adalgisa, una altra de les sacerdotesses druides, cosa que provocarà el desengany de Norma i que convencerà els druides perquè ataquin Roma. Després de l'atac, Polión ha de ser sacrificat als déus en honor de la victòria, però ell no vol abandonar el seu nou amor. Aquesta lleialtat fa que Norma es autoinculpe de traïció recapacitar sobre els seus actes. L'amor de Polión torna a renéixer i els dos moren junts a la foguera.

Fragment:

Casta diva:



Italià:

Casta divaCasta diva che inargentiQueste sacre queste sacreQueste sacre antiche pianteA noi volgi il bel sembianteA noi volgi a noi volgi A noi volgi il bel sembianteSenza nube e senza velCasta diva...
Tempra o diva Tempra tu de' cori ardentiTempra ancora tempra ancora Tempra ancora lo zelo audaceCasta diva...
E senza velTempra tu de' cori ardenti!Tempra ancor lo zelo andace!Spargi in terra quella pace,Che regnar tu fai nel Ciel.

Català:

Casta diva Casta diva que inargenti Aquestes sagrada aquests sagrats Aquestes antigues plantes sagrades Passarem el hermoso sembiante Passem a la vegada ens Passarem el hermoso sembiante Sense núvols i vel Casta diva ... TEMPRA o diva TEMPRA teu de 'la crema de Cori TEMPRA Tempra una vegada més Enduriment encara audaç zel Casta diva ... I sense vel TEMPRA teu de 'Cori crema! Tempra inclús zel andace! Spargi que la pau a la terra, Què és el que regnarà en Ciel.

La Flauta Màgica

Compositor:

Wolfgang Amadeus Mozart.


Argument:


Acte I: El príncep Tamino que fuig d'un drac, cau desmaiat de l'espant. Les Tres Dames de la Reina de la Nit maten al monstre i admiren la valentia del noi, Només veure el retrat, Tamino sent una enorme atracció per Pamina. Apareix la Reina de la Nit i li explica al príncep que li han raptat la seva filla, i diu que si la salva ella serà per ell. Les Tres Dames donen a Tamino una flauta màgica d'or i a Papageno unes campanetes, que els serviran per a evitar tot tipus de perills fins trobar a Pamina. Tamino toca la flauta màgica aconseguint així el retrobo amb Papageno i Pamina.


Acte II: Els sacerdots diuen que Pamina està destinada a casar-se amb Tamino, que haurà de superar diverses proves abans d'entrar al temple. Les Tres Dames intenten enganyar-los, però els dos es queden callats, superant així la primera prova. En un gran saló, Tamino i Papageno van a passar una altra prova de silenci. Arriba Pamina que pateix perquè el seu estimat Tamino no li parla. Pamina, que es creu abandonada i vol suïcidar-se. Al final superen les proves i es donen un mutu amor. Monostatos condueix a la Reina de la Nit i a les seves Tres Dames fins el palau de Sarastro perquè es volen venjar. Però tot s'omple de llum i el mal desapareix, mentre Tamino i Pamina són rebuts en el temple per Sarastro.


Fragment:

La reina de la nit:

Italià:


L'infernale vendetta brucia il mio cuore,
La morte e la disperazione fiammeggiano intorno a me!
Se Sarastro non muore, tu sentirai
Il dolore della morte,E non sarai più mia figlia.
Disconosciuta per l'eternità,
Abbandonata per l'eternità,
E che siano distrutti per sempretutti i legami con la vita (la Natura),
Se non sarai tu
A rendere Sarastro pallido (come la morte!)
Ascoltatemi, Dei della Vendetta,
Ascoltate il giuramento di una madre!



Català:

La venjança infernal crema meu cor,
La mort i la desesperació "fiammeggiano" al meu voltant!
Si Sarastro no mor, se sent
El dolor de la mort, No serà la meva filla.
Menyspreu per l'eternitat,
Abandonats per tota l'eternitat,
I són destruïts per sempre tots els llaços amb la seva vida (la Natura)
Si no,
Per fer pàl.lid Sarastro (com la mort!)
Escolta'm, La venjança dels déus,
Escoltar el jurament d'una mare!